5/3/14

Jesús Cebrián hace días que no camina por estas tierras

 
Fa dies...
 
Fa dies,
que no camine per estes terres,
que no ens unim,
ni veig el sentir eriçant.
Fa dies,
que els viatges es queden al camí
del somni al pas d'un silenci,
que pur i propi, jo sols conec.
Fa dies,
que el blau del mar s'uneix amb el cel,
que les aus fan els nius als núvols,
que els àngels mouen els vents,
i fins ací, arriben per ella brises. 
Fa dies,
que sempre brollen en un sentit,
en una direcció i altra dimensió,
parint-la sense tu.
Fa dies,
que no puc deixar de pensar,
ni el dibuixar en l'infinit un teclejar
derramant constants rimes versades,
repetint paraules plenes, amb força i sinceritat,
junt als versos amagats i entrellaçats.
Fa dies, 
que dolces són adorades 
les que naixen als peus del món
i a les simes més amagades
de la foscor del romanticisme.
Fa dies,
que estic amb tu,
i amb la ment,
i amb mi,
tots dos,
i ara;
continue sent JO...   

Jesús Cebrián



Sitio web: